miércoles, 28 de abril de 2010

Estàvem tan a prop.. Ja hi érem, teníem un peu a dins, i tan sols ens faltava l’altre. Teníem un peu al Bernabeu, un peu al camp de l’etern rival; el plaer de tots els culers. I en un moment, en mig minut, un cabró vestit de groc ens ha tret el somni de les mans; un somni que s’estava complint. Un segon gol celebrat com si fos or, com si toquéssim el cel; ja hi érem. O això pensàvem, fins que aquest mateix cabró ha xiulat, i la cara de la maldat personificada ha aparegut en pantalla; Mourinho.

I ara queda impotència i poca cosa més.




Això sí.. Mireu bé la cara dels merengues, com celebren la nostra derrota, i rieu.. que d’aquí poc riurem nosaltres; quan els hi fotem la lliga de les mans!

4 comentarios:

  1. El que ha passat amb els àrbitres en aquesta eliminatòria és escandalós. És per denunciar-ho!

    ResponderEliminar
  2. Que riguin, que riguin...
    No hi ha res més cutre que veure com riuren mentre no recorden ni on han caigut ells ni que aquest any, ni l'anterior s'han menjat els mocs.

    Avui soc més culer que mai!

    ResponderEliminar
  3. Per cert, el mateix cabró ha donat un gol al piquemesies en clar fora de joc :)....

    ResponderEliminar
  4. Ui! quin anònim que veig a tot arreu... amb una mica massa de ressentiment, eh? què li deu passar?

    ResponderEliminar

idees