jueves, 10 de enero de 2013



Les coses canvien, evolucionen, empitjoren i milloren.. Sembla que no te’n ensurts, et planteges agafar un avió a l’altre punta del món i no mirar mai més enrere... creus que no te’n sortiràs, ho veus tot difícil..tot fosc fins que aprens que la vida és un cúmul d’experiències i sensacions, que la vida està en constant moviment, que si vols, tot pot anar millor.. fins que aprens que en aquesta vida l’important no és ser fort, sinó sentir-s’hi.

domingo, 23 de diciembre de 2012


Mai havia sabut el que era sentir-se sola. Potser m’ho he buscat, no ho sé.. però sigui com sigui, m’ho he acabat trobant.
Em vaig voler perdre un mes, vaig voler desaparèixer del mapa… Vaig voler agafar un avió i plantar-me a Berlín avisant el dia abans que marxava, fent mal a aquells que estimava, tot i que jo no en sigues conscient.

Vaig necessitar un mes per renovar-me i tornar a veure’ls amb les piles carregades; un mes que ells han tingut per retreure’m que no hi fós, un mes que ells han aprofitat per posar distància entre nosaltres, un mes que alguns han agafat i han convertit en una barrera entre ells i jo.

El fet és que no ho entenc: he passat més temps separada d’ells, he necessitat dos mesos a l’altre cantó del bassal per saber una mica millor qui sóc o puc arribar a ser... i les seves respostes no van ser aquestes, sinó més aviat al contrari. La qüestió és.. Perquè ara?

Perquè ara les que eren les meves persones, les especials, aquelles que no pots deixar de pensar... ja no hi són?


I així continuo, pensant en si m’ho he merescut, pensant en com ensortir-me’n d’aquesta sense fugir, que per les bones i per les dolentes, és el que se’m dóna millor...

sábado, 22 de septiembre de 2012




Començant a posar els peus a terra, tornant a la realitat...




 

jueves, 2 de agosto de 2012

Nicaragua nicaraguita...

miércoles, 16 de mayo de 2012

Steve McCurry, Girona temps de flors. Exposició recomanadíssima!!!

miércoles, 4 de abril de 2012

Quan alguna cosa et passa però no saps el què… quan alguna cosa et passa i no saps perquè… Quan tens dies en que no estàs contenta, però tampoc trista; quan alguna cosa dins teu et fa estar en standby, alguna cosa dins teu et fa esperar a que passi quelcom diferent que et faci mirar la vida de cara i veure el que t’envolta d’un altre color;
I és que hi ha dies en que si ens poséssim un mirall al nostre davant no sabríem dir qui és la persona que s’hi reflexa, no podríem conèixer qui hi ha a l’altre cantó; hi ha dies que ens sembla que ens coneixem tant poc que fins i tot ens fa por, ens fem por.
Hi ha dies grisos, lletjos, freds, distants.. on tot ens sembla malament… Hi ha dies càlids, plens de llum i de color, on el sol brilla amb força… I tot ens sembla al•lucinant…
Però.. i quan tot t’és igual ? I quan no saps ni què penses ni que vols pensar?
Quan et sents tan sola i apagada, tan abandonada de tu mateixa, del teu propi amor, que no saps si et corre sang per les venes? quan no sents res, absolutament res… aleshores, què?




un regal de cançó...

viernes, 30 de marzo de 2012

nestava fins els collons. no, es que fins els collons es poc... no podia mes!
fins ara sempre era tot com tu volies, fins ara tu manaves. fins ara tu decidies hora i lloc, fins ara tu planejaves les nostres vides. fins ara tu et creies millor, mes bona i mes pura.. doncs em sap greu dirte, xata, que les persones pures son les persones que viuen i deixen viure, les persones que fan i deixen fer el que la gent te ganes de fer en cada moment.
em sap greu dirte, xata, que amb mi no hi comptis mes, que se tha acabat muntar i desmuntar la meva vida com si dun puzzle es tractes..
em sap greu dirte, xata, que de bona no en tens res... i que, nosaltres, burros de nosaltres, aixo ho hem permes massa temps..

i ara pujaria a la muntanya mes alta per cridar a ple pulmo que si, que nestic fins els collons!!!!!!!!!!!!!!!!!


BONA SETMANA SANTA!




i perdoneu per les faltes, culpa de lordinador... que no va fi.