lunes, 29 de marzo de 2010

ella tenia una rosa


A vegades penso que estic boja; ric, ploro, crido i sento per dins meu un seguit de paraules, de veritats que s’entrecreuen i es contradiuen i que mai em deixen estar.

A vegades penso que estic boja, i a vegades penso que sóc lliure; volo, ric i crido d’alegria, ballo sense passos, escric sense paper.

I resulta que per molt que pensi, per molt que cregui, no sóc ni boja, ni lliure...





[Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,

d'un diari groc del temps.]

Es pot viure d'il·lusions? De somnis? D'esperances?

5 comentarios:

  1. Es pot viure d'il·lusions? De somnis? D'esperances?
    Sí, sinó de què viuríem els mortals

    ResponderEliminar
  2. És necessari!
    Cal somiar, tenir il.lusions, sinó això seria molt avorrit i trist.
    Per cert jo ho escric tot en un paper perquè a vegades s'obliden les paraules ... i no podem perdre-les.

    Bona nit Clara.

    ResponderEliminar
  3. Em sumo a la unanimitat, canviant la pregunta: Es pot viure si no és d'il·lusions, somnis i esperances? (i de "coses" que semblen veritats?)?

    ResponderEliminar
  4. Com ja diuen per aquí, les ilusions, els somnis i les esperances en realitat son el que ens han de fer viure!

    ResponderEliminar
  5. M`agrada molt el teu bloc, i les fantàstiques fotos. Tornaré.

    ResponderEliminar

idees