“Pip pip pip, pip pip pip”… Avui el despertador sona a les nou del matí, dos hores més tard del que és normal.
Obres els ulls, però no estaves dormint; estàs massa nerviosa. T’aixeques, corres les persianes i les cortines... Fa sol, un bon dia, el cel és blau, no passa aire, s’acosta la primavera!
Encens la radio, tens ganes de dutxar-te escoltant música... I de sobte, sona la cançó. Una cançó que et posa de bon humor, que et fa somriure, que et fa pensar que tot anirà bé.
Et dutxes escoltant-la, cantant-la, sentint-la.. I quan surts, res no et neguiteja. Et vesteixes, fas un cafè ràpid i cap al carrer...
El sol et toca la cara, no hi ha ni una mica d’aire que et despentini, i pots anar sense jaqueta. “Quin dia..” penses, i somrius.
.. I arriba l’hora.
Ets davant la porta, amb el portàtil penjant de l’espatlla dreta i els nervis penjant de l’espatlla esquerra. I al teu cap, mil sensacions.
Però, entre aquelles mil sensacions, entre els nervis i la inseguretat torna a sonar la cançó dins del teu cap, la cançó que et dóna forces, que et fa pensar que tot anirà bé... I que la vida, és pels valents.



I sí.. avui ha estat el gran dia! Un dia difícil, nerviós.. però amb una bona recompensa! I ara, a gaudir del cap de setmana!