domingo, 13 de junio de 2010




Entre gent, alcohol i fum els seus ulls es van trobar, i sense paraules, sense ni obrir la boca, es van entendre. Al cap de cinc minuts els dos eren allà, darrera dels lavabos, entre dues sales de músiques diferents que feien que la música es barregés i formés un ritme estrany, una música que només entenien ells dos, que marcava el seu compàs, petó rere petó, tocant-se, sentint-se.
I enduts per la passió, i enduts pel moment, per l’alcohol i per l’ambient, es van deixar anar, tancant-se dins d’un lavabo i petonejant-se com si s’acabés el món, com si no hi hagués demà.
I dins d’aquell lavabo, dins d'aquells 4 metres quadrats es van fer l’amor, evitant cridar, gemegant lleugerament, mentre es sentien uns copets fluixos a la porta, uns cops que pels de fora passaven desapercebuts. Però no pels de dins.

4 comentarios:

  1. :D, Ai, si parlessin els meus lavabos i els darreres del meus cotxes :D

    ResponderEliminar
  2. Llàtima del lloc impersonal, amb unes rajoles a la paret impersonals, sense un cel per sostre, ni la brisa de mar ni la lluna, però potser amb una atac dàmor no calia...

    Salut.
    onatge

    ResponderEliminar
  3. A vegades encra que no sigui el millor lloc, podria ser el millor moment... però potser no se sap mai del tot del cert...

    ResponderEliminar
  4. No sé ... No sé ... Aquest "aqui te pillo, aqui te mato" als lavabos d'una discoteca reconec que té el seu morbo però jo ho trobo poc higiènic i un xic incòmode.

    Bona nit Clara.

    ResponderEliminar

idees