martes, 1 de junio de 2010



No, no em donis explicacions. No em diguis res, calla. Calla! No m’expliquis res, no t’excusis, no vull sentir-ho, no vull. No ho entens? Només et demano silenci, que et mengis la teva merda tu sol, que no m’expliquis res per quedar-te tranquil, per tenir la teva consciència neta; per que si calles, netejaràs la teva consciència, però deixaràs la meva bruta. Plena de merda. De la teva merda.

Calla.

I ves-te’n.

8 comentarios:

  1. Et trobo una mica dura, avui, no?

    No sé de què va... però parlar les coses en principi podria estar bé, no?

    De tota manera, pot ser que tinguis raó, depèn, es clar, de què vagi el tema.
    Una abraçada per a tu

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. "un oblida el seu error confesant-li a un altre, però normalment l'altre no oblida"

    ResponderEliminar
  4. uff!! Quanta hostilitat!! ;-) De totes maneres, tot el recolzament! La merda que se la guardi el propietari i, a poder ser, que no esquitxi!

    ResponderEliminar
  5. Callat em quedo! Fins la propera. Un petó.

    ResponderEliminar

idees