miércoles, 29 de septiembre de 2010

Le vie recommence

Et lleves.
Estas cansada tot i haver dormit vuit hores; es nota que no és el teu llit.
Obres la finestra; persiana amunt. I no saps com, però hi veus un edifici al davant. Aleshores, et preguntes. I ho entens. Ja no veus les muntanyes de davant de casa, ja no veus les vinyes a costat i costat: només l'edifici del davant.
Et dutxes, esmorzes, i surts al carrer.
Està plovent, però no sents l'olor d'herba mullada; no respires aquell aire fresc del Penedès.

Camines i tens botigues a cantó i cantó; gent, cotxes, busos i taxis. Camines i notes que no ets tu; que ets algú diferent. Millor, pitjor? Diferent.
I te'n adones que ja no estas a casa, que ja no ets la Clara del Penedès, que ara ets una Clara que viu sola, una Clara que viu a Girona; una Clara diferent.






Un parell o tres de setmanes sense dir-vos res; mudançes, amunt i avall, i enfeinada... la vie recommence.

3 comentarios:

  1. Agafa-t'ho amb calma. Amb el temps acabaràs estimant la seves pedres velles, els seus racons. Girona te molt mala entrada pels de fora, però amb el temps t'atrapa i quan marxes l'acabes enyorant. Benvinguda a GRO, la meva ciutat.:)

    ResponderEliminar
  2. Ànims guapa! De ben segur que en poc temps et trobaràs molt a gust a Girona. Un petó ben i ben gran!!

    ResponderEliminar
  3. De vegades la primera impressió no és bona, sobretot si véns d'un lloc molt estimat.
    Però ja veuràs que Girona t'agradarà molt.

    Bona nit Clara.

    ResponderEliminar

idees