Tot el que em corre per dins i no sé explicar; això és el que m’agradaria escriure avui.
M’agradaria poder descriure els viatges a Croàcia, Bòsnia, Andorra i Mallorca; el que m’han fet créixer, el que m’han fet sentir, el que m’han fet viure.
Però no puc.
M’agradaria poder escriure el que és sincerar-se amb un mateix, deixar-ho anar tot, fer-se mal, obrir els ulls per primer cop en la vida.
Però no puc.
M’agradaria explicar-vos el que és dir adéu a una amiga, el que és tornar un dia i no trobar-la més, tenir-la lluny, no sentir-la aprop.
Però no puc.
M’agradaria explicar tot el que duc dins, tot el que m’ha preocupat, tots aquells problemes que m’han fet vessar llàgrimes, totes aquelles alegries que m’han fet riure i somriure.
Però no puc.
I ara me’n adono que és que potser si que puc, però no sé com fer-ho: perquè no sé com arribar a dir tot allò que em corre per dins, i que no sé explicar.
De fet, ja has començat a fer-ho, i segur que poc apoc, si que podràs escriure-ho.
ResponderEliminarJa veig que has tingut un estiu molt ple d'experiències i de vida. Somriures i llàgrimes, sempre n'hi ha d'haver una mica de cada, aquesta és la vida...
M'alegro de retrobar-te, Clara! Una abraçada.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarTot i que no sigui "ningú" per poder dir-te com ho has de fer, sí que et diré el mateix que t'ha dit na Carme: "ja has començat a fer-ho". T'anim a què continuis donant corda als teus sentiments, segur que et sorprendràs. Molts d'ànims i una abraçada.
ResponderEliminarMiquel Sureda i Jaén
Bentornada guapa!!
ResponderEliminarCom bé t'han dit ja has començat a fer-ho. Fer aquesta entrada ja és un bon principi.
Petonets guapa, molts ànims!!
Bentornada!, com et diem tots, ja has començat a fer-ho. Ara deixa-ho fluir.
ResponderEliminarEm despullaria per dins
ResponderEliminarper fora, a tota hora
i seguir els meus instints
com un salvatge
però no puc ... per ara.
Bona nit Clara.
Bonica! Com va? Ja voltes per Girona?
ResponderEliminarUna abraçada!