lunes, 27 de febrero de 2012

Ara agafaria el primer avió cap a París. Me'n aniria a passejar per la Montmartre, per veure el moulin rouge i el sagrat coeur. Seuría en una d'aquelles terrassetes que et conviden a fer-hi un bon cafè i una creppe, prendria el sol i escoltaría amb atenció l'acordió que, un parisenc, està tocant dos carrers més avall.
Aleshores, possiblement, agafaria un altre avió fins a Escòcia; Pararia a Edimburg, a prendre cerveses negres fins a perdre el nord. Esperaría a que es posés a ploure, i aleshores aniria fins el lloc més remot, fins el camp més verd, i correría. Correría com si no hi hagués demà; correría sota la pluja sense importar l'encostipat que pogués agafar, sense importar els cops que caigués, el mal que em fés.
Tan sols correría. Fins acabar rendida. Fins a no poder més.

Potser, llavors, seria hora d'anar-me'n cap a la toscana. Amb un sol de primavera agafaría un cotxe i Lucca, Pisa, Senna.. i Florència. Menjaria una pizza, un bon plat de pasta o uns nyoguis, i allà m'hi quedaria. Esperaría a que es ponés el sol per veure'l fondre's rere el riu Arno. Aleshores, Vienna. M'en aniria a veure un ballet. I després posaría rumb cap a Croàcia. Allà em banyaria al mar, saltant des de les muralles de Dubrovnick fins que sortís altre cop el sol.
Fins que aquelles aigües cristalines es tenyíssin a poc a poc de taronja.



I, quan el sol ja fos al bell mig, ja seria un nou principi.

5 comentarios:

  1. Osti Clara, quin viatge, casi que ja m'hi veig. Admets acompanyants? (no ronco)

    ResponderEliminar
  2. Tens dues opcions: 1) l'apuntes a la llista de viatges pendents, però vigila que la llista cada cop es va fent més llarga i no surts gaire de casa. 2) A que esperes per anar a París!!

    ResponderEliminar
  3. Apunta'ns al Ferran i a mi. Diversió assegurada :-P

    ResponderEliminar
  4. Jo no el trobo un viatge divertit ... és més aviat una fugida.
    Però el final és positiu i esperançador: "I, quan el sol ja fos al bell mig, ja seria un nou principi".

    Bona nit Clara.

    ResponderEliminar
  5. Ferran, DooMMaster... En qualsevol altre "escapada", evidentment que voldria companyia... Però hi ha viatges que s'han de fer sola! Oi?? No per l'experiència, ni per descobriment.. Sino per necessitat!! Perquè tal i com ha dit en Pere, més que un viatge, sería una fugida.. divertida o no, ja no ho sé, però la qüestió és que és esperançadora, però només si reflexiono i recapacito. Errors.

    Alyebard... Cap d'aquests viatges, per sort, està en la llista de coses pendents!! Si els he posat és perquè ja me'ls conec i perquè tenen un encant especial que em va enamorar... :)

    ResponderEliminar

idees