i arriba un dia en que dius "vull ser feliç"; i aquí comença tot. però l'important no és dir-ho.. no, no. l'important és creure-s'ho; despertar-se al matí amb un somriure a la cara i disposada a enfrontar-te a tot, sense deixar que res ni ningú t'espatlli el dia. I així cada dia.
Portar-ho tot de la millor manera possible; no alterar-se, no cridar, no enfadar-se, no afectar-se, no exagerar, no transformar.. I això no significa tornar-se de pedra, ni molt menys; sinó canviar aquests mals pensaments en formes positives de pensar, en formes positives d'actuar i de fer, de parlar i de sentir.
I veure-li l'oportunitat a tot, i treure la força d'allà on la puguis treure; Perquè quan et proposes ser feliç, saps, trobes felicitat a tot arreu; allà on menys t'esperes, o en la persona que menys creies.
Quan et creus feliç tu canvies, però el teu voltant també.. O potser és la teva manera de veure les coses? La teva manera de palpar el que t'envolta.. no ho sé, però el fet és que quan tu et proposes millorar, tot al teu voltant t'ho fa més passable, més fàcil. Quan tu ets sents bé amb tu mateix, quan tu regales somriures i bon humor, quan tu ets feliç, al teu voltant es nota, la gent que t'estima ho veu, i això s'encomana. i tan si s'encomana..


I anar fent, així, perquè sí
i ser feliç, ingenu, innocent, boig o despreocupat
ser com vulguis ser


i que tan sols una cançó et pugui arrencar un somriure
tan sols una cançó.

Ningú pot somiar per tu...

Potser és perquè m’hi sento i m’hi veig, potser és perquè m’hi rodejo, o perquè canvio, evoluciono i milloro; potser és perquè quan somrius, la vida t’ajuda, i quan menys t’ho esperes, et regala mil motius per ser feliç.






estiu intens!

Jo al•lucino.
Sí, hi ha hagut 93 morts a Noruega, notícia aterradora, horrible, surrealista. Tots ho hem llegit, tots ens hem intentat posar a la pell d’aquells que van viure una pel•lícula de por en directe, a tots ens ha sabut greu la notícia, els pobres nanos que viuran amb un trauma de per vida i aquells que no el viuran, perquè aquell malalt els hi ha pres.

Sí, hi ha la pitjor sequera de la història a la banya d’Àfrica; milers de somalis, kenyans i etcètera moriran desnodrits i deshidratats, moriran com han viscut sempre; sense res, amb els ossos com a pell.


Sí, l’Amy Winehouse s’ha mort. De sobredosi? El més segur.
Però això m’és indiferent. Vulgarment; això me la pela.
Perquè sabeu què és el que més em rebenta d’aquesta notícia? Que la gent, la societat, és imbècil.
Quan surt una notícia una mica morbosa es queixen; no en volem, de morbositat! No volem fotos on surtin imatges desagradables o que tinguin a veure amb les vides privades!
A tots vosaltres, hipòcrites; Que us donguin pel cul!
Ara semblarà que m’agradi la morbositat (que no és així), o que sigui una gran defensora i fan de l’Amy Winehouse; no, no ho sóc. Però em rebenta; em rebenta que tota aquesta xusma de gent es queixin per la morbositat d’alguns mitjans de comunicació però després siguin els primers en criticar a una VEUASSA 10 perquè portava mala vida.
No era a vosaltres a qui no li interessava la vida dels demés? Aquesta noia tenia una veu increïble, i algunes cançons precioses; sabia cantar amb sentiment, sabia transmetre.

Què recollons us importa la merda que es fotés o els cubates que es begués? Què collons uns importa el que fa la gent en la seva vida privada?

Ara, molts diuen que aquesta noia era una mala influència pel jovent, que es podia convertir en un model a seguir; Si tu, idiota, fas el que fan els altres, felicitats, però no ens posis a tots al mateix sac; per sort n’hi ha que encara tenim uns valors i principis i sabem decidir solets què fem i que no!


I ara, a tu, imbècil, resultarà que t’encantaven els Beatles..


Va home va, per favor.
Em sembla que la portada de tots els diaris hauria de ser cada dia la societat en la que vivim.

I per començar l'estiu,


olor i gust de vi,
sons i melodies de jazz.



Vijazz increïble altre cop!
com el Penedès no hi ha res, ja us ho dic jo...

Quan arribi a Girona tu ja no hi seras.
Els diumenges us trucaré, a veure si voleu anar a sopar al König, i tu diràs que no, que hauries d'agafar un avió i no tens temps.
Els dilluns, a la universitat, ja no hi seras. No seuras entre mig de la Sira, la Raquel, la Júlia i jo, no treuràs la teva aigua de dos litres ni els teus xiclets, no montaràs la teva paradeta habitual.

Els dimecres a la tarda no podràs venir al parc del migdia a fumar, i els dijous al matí no podràs veure la Júlia dormint a la biblioteca.
No hi seras quan la Raquel ens expliqui les seves històries, o quan la Sira ens canti una cançó.
No hi seras quana m'agafi un atac de riure.

A qui haurem d'esperar perque va lent? A qui haurem d'acompanyar mil i una vegades al dia al lavabo? De qui ens n'haurem d'enfotre perquè se li enganxen cadires al cul?

Els dijous seran molt durs sense tu. Els sopars i les borratxeres, les bogeries i les paraules, les experiències i els somriures. Tot.
Aquells sopars interminables que acabaven amb un “t'estimo” i un “gràcies per tot”... Aquells sopars que ja no es repetiran.




Gràcies per tot Albert... per tot.
Perquè el que tu ens has donat no ens ho donarà mai ningú.
Perquè com tu ens has omplert no ens omplirà mai ningú.


Molta sort per la teva nova Madrilenya...
T'estimo i t'estimarem sempre!!

D'on surt aquesta gent? D'on surten aquests animals bojos i desenfrenats, agressius i violents, que, amb cops descontrolats de porra i una prepotència descomunal, es dediquen a tallar les ales a persones normals i corrents?
D'on surt aquesta gent? D'on surten aquests animals sense ètica ni moral, sense valors ni sentiments. D'on?
D'on surt aquesta gent? D'on surten les persones que donen peu a fer això, que donen ordres perquè situacions així es provoquin? D'on?

D'on surt aquesta gent?
Que algú m'ho expliqui, perquè no ho entenc.
Que algú m'expliqui d'on surten, d'on venen, d'on són.. Perquè hem de trobar la clau de la porta d'on venen i tancar-la amb pany i clau per sempre. Perquè persones així no són persones, són animals. Perquè persones així no es mereixen la vida. Perquè persones així no pensen, només actuen. I fan mal al poble. Ens fan mal a nosaltres.


http://vimeo.com/24312609

El miro i no puc parar de plorar... Però on som? On vivim!?