Estúpid sentiment..

Ja sabia el que era. Fins aquell moment mai no havia sentit aquell sentiment tan estrany que diuen sentir totes les persones i que sempre havia cregut aliè a ella, un sentiment fora de tota circumstància a la seva vida, un sentiment impensable fins aleshores. Sempre havia odiat aquestes persones que es pensen que tenen dret a anar amb cara bledes pel món com si no existís res més que ells i la seva felicitat transparent i fràgil que els envaeix, el somriure de goma elàstica que se’ls dibuixa a la cara, com un idiota, un perfecte idiota. Mai havia pogut entendre aquestes persones que per conseqüència d’aquell estúpid sentiment estan contentes tot el dia, sense deixar que res els hi amargui el dia. Però... quan aquest sentiment els traeix; Ai quan s’acaba, pel motiu que sigui, la raó de la seva felicitat!! Aleshores que es prepari el món i l’industria del kleenex perquè els estúpids de la felicitat transparent i enganxifosa i del somriure de pa sucat amb oli entren en una profunda crisis hipotèticament important com si es tractés de la fi del món.


El que s'ha de veure...