miércoles, 14 de julio de 2010


Som uns innocents.
Uns innocents que ens aferrem a les paraules per no perdre l’equilibri, que ens creiem les promeses per tenir una base, per sentir-nos segurs.
Uns innocents que necessitem les paraules per creure, per confiar. Innocents que pensem que un “t’estimo” serà etern, que un “per sempre” no s’acabarà mai... I no ens en adonem que l’important no són les paraules, són els fets; que les paraules volen, i ni nosaltres ni ningú les pot agafar.





6 comentarios:

  1. En les paraules no s'hi pot creure gaire, tens raó, ja que poden ser dites de moltes maneres. Hem de creure en les persones que demostren amb fets que podem creure en elles... aleshores podrem creure en le seves paraules.

    ResponderEliminar
  2. Cert, és el que es dona i es rep dia a dia el que compta, les paraules se les enduu el vent.

    ResponderEliminar
  3. I tot i això la gent es mor i mata per algunes paraules...

    ResponderEliminar
  4. Hi havia un lema del PSC, recordo, que era "Fets i no paraules". Umm... crec que s'ha quedat tot en paraules.

    ResponderEliminar
  5. Les paraules marxen tan de pressa...

    ResponderEliminar
  6. Com tu dius les paraules se les emporta el vent. Com va dir el poeta: Tenir un proòsit no és fer feina...
    El que compta és l'acctitud de la persona, els fets... De vegades només són paraules buides...

    Des del far.
    onatge

    ResponderEliminar

idees