domingo, 10 de octubre de 2010

CRIDA!

Mai has sentit que necessites cridar? Però cridar allò de fotre un crit i ja està, no; no em refereixo a un crit ofegat, curt, ras.
Em refereixo a cridar de cridar, d'obrir la boca per no parar, de notar com et puja la veu des de les teves entranyes i et surt disparada per la boca a base de bé, cridar, cridar i cridar. Notar com et corre per dins; el crit, aquell crit que necessites treure.

Mai ho has notat?
Escoltar aquella cançó, aquella guitarra, i esverar-te, i no notar res, i només tenir ganes de saltar, de mullar-te sota la pluja que cau avui, de despullar-te davant de tothom, tant per dins com per fora, de no sentir dolor, ni enyorança, ni tristesa ni desesperança. De no tenir por a dir el que penses, a dir el que sents; A cridar qui ets i com ets.
Només ganes de cridar, cridar i deixar-ho anar tot. Cridar i buidar tot el que duus a dins. Cridar i desfogar-te, treure tot el que et preocupa, esborrar tot el que fa mal, oblidar-te d’allò que no havia de passar. Cridar i quedar-te afònica.

Tan afònica que quan et despertis l’únic que et sentis per dins sigui lleuger.
Tan lleuger que puguis arribar a sentir que no tens res, i tot i així, siguis feliç.

4 comentarios:

  1. Un crit d'esperança? un crit de bon rollo, d'aquests de porque hoy es hoy? un crit de món mira'm, sóc jo i sóc aquí?

    N'he sentit necessitat, sí. Era dalt d'un núvol; espero que sigui el teu cas, ara.

    Una bona setmana, C(l)ara!

    ResponderEliminar
  2. Sí, més d'un cop.
    Una abraçada (neo)gironina.

    ResponderEliminar
  3. Crec que no m'ha passat mai, però si et passa... doncs crida!

    Bona nit, guapíssima!

    ResponderEliminar
  4. Ho hauries de fer! Crida ben fort! :-)

    ResponderEliminar

idees