Obra la boca, inspira, agafa aire, omple els pulmons, tanca els ulls, expira, buida d’aire tot allò que acabes d’omplir.
Obre els ulls.
Mira al teu voltant.

Ets viva.

Somriu, tu que tens la sort de poder-ho fer. Somia, tu que pots. Salta, viatja, aprèn... tu que pots. Menja, valora i pensa, tu que pots. Estima; i no deixis mai d’estimar...


Un crit a l’esperança.

A batzegades.

Bocins d’optimisme.


Somrius, som.vius.


Aquí i ara, avui, demà; qui sap?



Equivoca’t, no hi ha res més humà. Arrisca’t.
I viu.