lunes, 17 de mayo de 2010



Avui et necessito. M’he despertat pensant en tu, m’he dutxat pensant en tu, m’he vestit, pentinat i arreglat pensant en tu, en veure’t, en abraçar-te. Et necessito. Avui he esmorzat pensant en tu, i dinat, i sopat, i m’he tornat a posar al llit pensant en tu, en veure’t, en abraçar-te. Et necessito. Et necessito com l’aire que respiro, com el menjar que menjo, com els ulls amb els que miro, com les mans amb les que em (i et) toco, com la boca que expira, inspira, expira... Avui m’he adormit pensant en tu, he plorat recordant-te, he somrigut al teu costat, en els meus somnis, en el més profund de mi. Et necessito.


I encara no sé qui ets.
Ni on.


6 comentarios:

  1. És ben humà necessitar sense saber massa bé què o quí.

    També és humà acabar-ho trobant.

    ResponderEliminar
  2. Quants pensaments...^-^.No pateixis massa pensant,d'acord?

    ResponderEliminar
  3. Estem fets per trobar-nos... quan menys el busquis el trobaràs! Una abraçada. :)

    ResponderEliminar
  4. trobaràs el que busques, segur ;)
    Tracy Cahpman m'encanta!

    ResponderEliminar
  5. Tranquil·la, qualsevol dia girant una cantonada.
    Bona cançó

    ResponderEliminar
  6. Simplement genial! :-)
    No pateixis que segur que ho trobes aviat!

    ResponderEliminar

idees