viernes, 28 de mayo de 2010




Avui he tirat mitja vida a la brossa. No sé si us passa sovint; a mi no, però avui m’he despertat amb ganes de canviar allò que m’envolta cada dia, i ja que no puc canviar de casa, de poble, de país ni de continent, m’he conformat en canviar tota la meva habitació.
Buscant i remenant he trobat un tou de coses que creia que eren a la brossa fa temps; moments immortalitzats en un paper, cartes, fotos, regals... “Realment, són rampoines”, he pensat, però no he pogut evitar somriure quan ho he vist.
Una polsera, una carta, una foto, un anell.. He anat agafant cada objecte un a un, i mentre els he tingut a la mà els he recordat com si fos ahir, he notat a prop cada persona que formava part d’aquell record, i després ho he llençat a la brossa. No cal ser fort ni valent per llençar els objectes però quedar-te amb el record... Cal ser fort si tires l’objecte i després oblides tota la història.


Diuen que les persones estem fetes de records, que som tot allò que hem viscut, tot allò que hem sentit i tot allò que hem vist..
I suposo que, per molt que omplim tres bosses de brossa plenes fins dalt, els records continuen dins nostre, fent girar l’agulla del rellotge com una pila que no s’acaba mai...

7 comentarios:

  1. Jo també sóc llençadora d'objectes i de records-objectes... sempre he pensa t que si el record és important quedarà i si no és important no cal que quedi i faig com tu: llenço i llenço

    ResponderEliminar
  2. Ah! I bon canvi d'habitació! Comences una nova etapa!

    ResponderEliminar
  3. Veig que has tingut un dia IKEA! Redecorant la teva vida, és clar!

    Els records són quelcom que ens acompanyen. Sóc d'aquells que els costa llençar coses, però quan m'hi poso, també arrasso!

    ResponderEliminar
  4. Quants records...m'has fet recordar que haig de fer neteja^-^.Molt bon post!

    ResponderEliminar
  5. Això de que estem fets de records és una veritat a mitges.
    Massa records són un llast que de vegades ens impedeix avançar.
    Jo també faig neteja de tant en tant i em sento més àgil i lliure ...

    Bona nit Clara.

    ResponderEliminar
  6. T'havia posat una parrafada important, però s'ha perdut...
    Ara et faré un resum.
    Volia dir que els records es van perdent amb el pas del temps i si no tens objectes que et facin enrecordar, millor i més ràpidament te n'oblidaràs...
    El temps tot ho cura i és millor no tenir coses que t'enganxin al pasat...
    Petons, bonica!
    pd. estic enamorat dels teus ulls ;)

    ResponderEliminar
  7. Esl records perduren i és bonic recordar-los. Em costa llençar coses i records. Però bé, com que tmapoc en tinc gaires, almenys, m'ocupen poc espai!

    ResponderEliminar

idees