miércoles, 26 de mayo de 2010




Et trobo a faltar.
Trobo a faltar el despertar del diumenge al matí al teu costat; aquells rajos de llum entre les escletxes de les persianes que ho banyaven tot de color groc, que banyaven els teus petons als meus peus, a les meves cames, al meu sexe, a la meva panxa, als meus pits, al meu coll, a la meva cara, de color groc.
Et trobo a faltar.
Trobo a faltar com em portaves cap a la dutxa, com encenies l’aigua i em miraves mentre mil gotes queien pel meu cos, i em petonejaves, i m’ensabonaves i jugàvem sota l’aigua, freda a l’estiu, bullint a l’hivern.
Et trobo a faltar.
Trobo a faltar baixar a la cuina i trobar-me l’esmorzar fet, i que quan acabi d’esmorzar em facis l’amor una vegada, i una altra, i una altra... I també trobo a faltar passejar agafats de la mà per les rambles, perdre’ns pels carrerons que són nostres, que eren nostres, i riure, i fer el burro, i que ens mirin com estranys, i sentir-nos com estranys en un món on tot sembla molt normal, molt apagat, molt trist.

Et trobo a faltar.


6 comentarios:

  1. Boniques paraules les teves,però tenir aquest sentiment et fa sentir com una merdeta.

    ResponderEliminar
  2. És una cata d'amor... preciosa... trobar a faltar algú, no sempre fa sentir malament... depèn de les circumstàncies que ho envolten. depèn de quina mena de separació sigui, depèn de moltes coses.

    A mi no m'ha sembla t que et sentissis com una merdeta, com diu la maria, però no ho sé...

    ResponderEliminar
  3. Que bé que escrius, redéu! :-)

    Està molt bé que t'hagis quedat amb els bons records. Tant de bo puguis repetir tot això ben aviat :-)

    ResponderEliminar
  4. Com pots trobar a faltar una persona que, per la descripció que fas, no existeix?

    ResponderEliminar
  5. Es veritat que escrius moooolt bé.
    I es normal que es trobi a faltar algú amb el que s'està tant bé i es fan tantes coses boniques...
    No sé els motius pels què ja no esteu junts, però crec que és millor no obsesionar-se amb els records (ho dic per experiència).
    Quedar-se amb la part positiva, oblidar la negativa i tirar endavant.
    Petons, bonica!

    ResponderEliminar
  6. uff!! M'has arribat a l'ànima! És curiós que quan tens totes aquestes coses no les valores prou. Ara, quan les perds, donaries el que fos per tornar-les a tenir i ja! M'ha agradat molt llegir-ho!

    ResponderEliminar

idees