domingo, 30 de mayo de 2010




Necessitava una nit com la d’ahir. No sé si vosaltres sovint ho penseu, però jo moltes (masses) vegades em menjo el cap en que les coses canvien, i les amistats també. Com ja vaig dir als inicis d’aquest bloc, fa 18 anys que tinc les mateixes amigues, 18 anys que ho comparteixo tot amb elles, i últimament les coses semblaven canviar bastant. Per temes d’estudis, de feines i de parelles estem totes repartides entre Girona, Figueres i el Penedès i feia masses setmanes que no coincidíem totes juntes, i ahir, per fi, va poder ser!
I va ser una nit impressionant. Un sopar de records, de plans de futur, de riures, de menjar poc i beure molt, de posar-nos al dia, de xerrar, d’anar-nos-en de festa, de beure, de fotos, de riure encara més, de ballar, de fer el boig i arribar a les set a casa amb una companya immillorable...
I és en nits com la d'ahir quan te’n adones que, tot i la distància, 18 anys d’amistat no s’esborren tan fàcilment.


I avui un diumenge de ressaca amb un bon despertar..





Petó a l’orella, al front, a la galta, al nas, a la boca, a la barbeta, al coll..

5 comentarios:

  1. L'amistat és el més bonic del món.
    Desitjo que aquest pom de flors tardi molts anys a marcir-se.

    Bona tarda Clara.

    ResponderEliminar
  2. També les necessitem aquestes nits...
    Espero que el despertar no hagi estat dur^-^.

    ResponderEliminar
  3. A mi encara em dura la del divendres :-)

    ResponderEliminar
  4. Les grans amistats sempre estan allà!
    Quina alegria!
    petons, guapa!

    ResponderEliminar
  5. Conservar una amistat durant 18 anys no és cosa fàcil. Sóc dels que pensa que els amics van i venen, però que algun sempre és per tota la vida, això sí.

    ResponderEliminar

idees