miércoles, 19 de mayo de 2010




Quan camines, camines i camines però no avances. Quan t’hi esforces, t’hi deixes la pell, però no pots. Quan t’ho treballes però la teva feina no dóna fruïts. Quan sembla que fas un pas endavant.. I te’n adones que en realitat n’has fet dos enrere. Quan et penses que tot et surt bé, que te’n vas sortint, que el que fas té la recompensa que tu t’esperes... I no, no és així.


Impotència.

5 comentarios:

  1. Quan passa tot això és que tot va bé...
    Perquè la vida és així, però de tant en tant les coses surten bé, llavors ens sentim tan satisfets que ens compensa l'esforç realitzat i els moments de decepció.
    Això és la grandesa dels humans.

    Bona tarda Clara.

    ResponderEliminar
  2. Clara, tantes vegades ens pasa això... tantes!

    Que com diu l'amic Pere segurament deu ser que la vida és així.

    Però està bé que ens ho expliquis i et desfoguis una mica... un petonet, bonica!

    ResponderEliminar
  3. Em trobo en una situació quasi calcada en l'àmbit laboral. Desanima, cansa i desmotiva, però cal intentar seguir en la mateixa línia. És molt difícil i en més d'un dia penses en engegar-ho tot a rodar, però cal perseverar!

    ResponderEliminar
  4. No et desanimis.Tots els camins costen,però no per ser més fàcil aprendrem més.No defalleixis i endavant.Una abraçada.

    ResponderEliminar
  5. Ànims! Que no et passi com a mi, que m'han tret totes les il.lusions i les ganes de fer coses a la feina. Segur que la teva empenta serveix per a molt.

    ResponderEliminar

idees