sábado, 20 de enero de 2018

per tu, que ets una alenada d'aire fresc

Mai hagués pensat que era possible estimar així; fins que et vaig conèixer.

A vegades et miro i penso en la sort que he tingut de que els nostres camins es creuessin, en que algú et posés a la meva vida i en que tu prenguessis la decisió d'acompanyar-me en el camí, de quedar-te, d'agafar-me la mà.

Jo mai havia estimat com ho faig ara.  D'una manera boja, sense mesura, sense condicions, sense miraments. D'una manera inconscient, de vegades massa suicida, i de manera passional, com em surt de dins, com em surt de mi.
De vegades sóc una pesada que no para de fer-te petons i abraçades i caricies, si, però sóc la mateixa pesada que et continua mirant cada dia com si fos el primer dia al barri de gràcia, amb cara de bleda i amb un somriure a la boca mentre pensa que té un home increïble al costat i que ni ella mateixa s'ho creu.

Tot i que siguis un tossut. I rabiut. I tot i que de vegades em pengis el telèfon. I tot i els teus "mare de déu senyor", "siusplau, clara" o els "estem a Barcelona, carinyo". Tot i que de vegades t'enfadis i no parlis. Tot i que de vegades no em vulguis comprendre. Tot i que de vegades no em deixis parlar.

Perquè tot i que de vegades et mataria, ets una persona bona, pura, fidel, solidaria, humana, humil, generosa, carinyosa, treballadora, constant, i senzilla, (tot i que una mica pijo si que ets...), però ets tantes coses bones, tens tantes qualitats que valoro, tens tantes virtuts, que tot i que de vegades et mataria, no puc evitar mirar-te com si fossis la vuitena maravella del món, i somriure com una tonta pensant que vols dormir cada nit amb mi, tot i que et faci posar tires al nas perquè no ronquis.

Em sento afortunada de tenir-te al costat, tant afortunada com espero que també et sentis tu pensant que em tens al teu costat, tot i que m'estressi conduint, tot i que de vegades pregunti massa, tot i que et posi nerviós, tot i que de vegades la gelosia m'atrapi i s'apoderi de mi.



vull que mai ens faltin les ganes i que sempre ens sobrin els motius per demostrar-nos que som, tu i jo, l'un per l'altre, que ens tenim, per ajudar-nos en els mals moments, per recolzar-nos quan faci falta, per donar-nos una mà inclús quan tinguem ganes de girar-nos l'esquena, i també per compartir els bons moments, els riures, els meus crits quan em fas pessigolles, la complicitat, la vida, l'amor quan tot va sobre rodes.


m'has ensenyat que hi ha tot un món que desconeixia: un món d'alts i baixos, com una muntanya russa, un món de vida compartida on ja no sóc jo sola, sinó que sóc amb tu, i tot i que de vegades un està a dalt i l'altre a baix, m'agrada pensar que tinc algú a qui ajudar o que m'ajudarà, que estarà allà per mi, en els meus pitjors moments, i també en els millors, que m'abraçarà quan plori i somriurà quan em vegi feliç.



M'agrada saber que, passi el que passi, quan s'acabi el dia i el sol es pongui, tot i que hagi estat un dia desastrós i horrible, tu m'abraçaràs per l'esquena al llit, em faràs un petó i em diràs que tot anirà bé.



Mai hagués pensat que era possible estimar així, fins que et vaig conèixer.
I encara ara no trobo la paraula ni la manera de dir-te i demostrar-te tot el que sento per tu, tot el que em fas sentir, tot el que em passa pel cap quan et miro i et veig somriure.



Gràcies per ser i estar,
per decidir quedar-te.