nestava fins els collons. no, es que fins els collons es poc... no podia mes!
fins ara sempre era tot com tu volies, fins ara tu manaves. fins ara tu decidies hora i lloc, fins ara tu planejaves les nostres vides. fins ara tu et creies millor, mes bona i mes pura.. doncs em sap greu dirte, xata, que les persones pures son les persones que viuen i deixen viure, les persones que fan i deixen fer el que la gent te ganes de fer en cada moment.
em sap greu dirte, xata, que amb mi no hi comptis mes, que se tha acabat muntar i desmuntar la meva vida com si dun puzzle es tractes..
em sap greu dirte, xata, que de bona no en tens res... i que, nosaltres, burros de nosaltres, aixo ho hem permes massa temps..
i ara pujaria a la muntanya mes alta per cridar a ple pulmo que si, que nestic fins els collons!!!!!!!!!!!!!!!!!
BONA SETMANA SANTA!
i perdoneu per les faltes, culpa de lordinador... que no va fi.
viernes, 30 de marzo de 2012
sábado, 10 de marzo de 2012
Sóc viva?
I, amb aquesta pregunta, no m’estic referint a si continuo respirant o el meu cor batega amb força. No.
Amb aquesta pregunta em refereixo a.. Sóc viva? Estic vivint la meva vida tal i com vull? Estic fent allò que desitjo? Quan tingui 80 anys, podré mirar enrere i sentir-me orgullosa de tot allò que he fet, he sentit, he dit? De tot allò que, efectivament, HE VISCUT?
No vull que passin els meus dies i tots els meus somnis i il•lusions es quedin en « ho faré més endavant », no vull que la rutina i la por m’impedeixin viure, m’impedeixin ser feliç.
No vull mirar enrere i penedir-me de no haver fet “això” o “allò”.. No vull sentir-me impotent per no haver fer una cosa que estava totalment a les meves mans.
Ha arribat l’hora; L’hora de començar a viure la meva vida, la meva vida de veritat, la que sempre he adornat i mai he dut a terme… Primer projecte: Nicaragua!!
No vull tenir mai por de mirar enrere…
Suscribirse a:
Entradas (Atom)