Sóc viva?
I, amb aquesta pregunta, no m’estic referint a si continuo respirant o el meu cor batega amb força. No.
Amb aquesta pregunta em refereixo a.. Sóc viva? Estic vivint la meva vida tal i com vull? Estic fent allò que desitjo? Quan tingui 80 anys, podré mirar enrere i sentir-me orgullosa de tot allò que he fet, he sentit, he dit? De tot allò que, efectivament, HE VISCUT?


No vull que passin els meus dies i tots els meus somnis i il•lusions es quedin en « ho faré més endavant », no vull que la rutina i la por m’impedeixin viure, m’impedeixin ser feliç.
No vull mirar enrere i penedir-me de no haver fet “això” o “allò”.. No vull sentir-me impotent per no haver fer una cosa que estava totalment a les meves mans.


Ha arribat l’hora; L’hora de començar a viure la meva vida, la meva vida de veritat, la que sempre he adornat i mai he dut a terme… Primer projecte: Nicaragua!!



No vull tenir mai por de mirar enrere…