nestava fins els collons. no, es que fins els collons es poc... no podia mes!
fins ara sempre era tot com tu volies, fins ara tu manaves. fins ara tu decidies hora i lloc, fins ara tu planejaves les nostres vides. fins ara tu et creies millor, mes bona i mes pura.. doncs em sap greu dirte, xata, que les persones pures son les persones que viuen i deixen viure, les persones que fan i deixen fer el que la gent te ganes de fer en cada moment.
em sap greu dirte, xata, que amb mi no hi comptis mes, que se tha acabat muntar i desmuntar la meva vida com si dun puzzle es tractes..
em sap greu dirte, xata, que de bona no en tens res... i que, nosaltres, burros de nosaltres, aixo ho hem permes massa temps..

i ara pujaria a la muntanya mes alta per cridar a ple pulmo que si, que nestic fins els collons!!!!!!!!!!!!!!!!!


BONA SETMANA SANTA!




i perdoneu per les faltes, culpa de lordinador... que no va fi.