OH.







disculpeu-me;
mourinho, cristiano i ramos; SOU UNS FILLS DE LA GRAN MARE PUTA!
un cop dit això;

VISCA EL BARÇA!

Somiar. Deixar-se portar i tancar els ulls. Volar. Sentir-se lliure, deixar-se tocar, imaginar-se l’infinit, creure’s l’infinit.
Volar i veure món, conèixer i no parar; no apretis l’stop, no paris d’avançar. Obrir els ulls davant de tot, del món que t’envolta i t’abraça. Deixa’t abraçar. Estima allò que veus, allò que et veu, que et té present; deixa’t estimar.
Somriu, continua voltant. Somriu, no t’aturis mai…

Plorava pel carrer, cridant, corrent. Plovia a bots i barrals però ella no portava paraigües. Anava vestida tan sols amb uns texans gastats, unes bambes velles i un jersei llarg, d’aquells que no són ni gruixuts ni prims.
Els cabells llargs i rossos, xops i despentinats, li queien per l’esquena, per la cara, per sobre les espatlles.
S’havia maquillat, per ell, pel seu únic amor, i no li havia servit de res; aquell maquillatge el duia corregut per la cara a causa de la pluja, li dibuixava uns ratlles dels ulls fins les galtes que la feien quedar tètrica, encara més boja del que podia semblar.
I ella cridava, cridava boja d’amor i impotència, cridava esgotada de llàgrimes i més llàgrimes, pessimista, buida per dins i per fora, buida d’esperances i d’il•lusions, buida de sentiment, buida de tot.
I plorava, plorava desesperadament; perquè no podia més, perquè el que més li importava s’acabava de fondre i ja li era igual tot, perquè no s’havia aconseguit retenir les llàgrimes que ara eren inesgotables i cada cop més fortes, més rabioses.

Semblava boja, era boja. Però que més li donava? Només volia plorar i cridar, desfogar-se, treure tot el dolor, tota la ràbia, totes les llàgrimes.. tots els records en forma de crits, crits buits que eren tot el que en quedava d’ell. D’ell i el seu únic amor.

Hi ha dies que et superen; que poden amb tu, que t'ofeguen.
Hi ha dies que tenen color merda, que són foscos, freds, buits.
Hi ha dies que no serveixen per res;
per res més que deprimir-te i fer-te caure, a poc a poc, en un pou.


Pou de pensaments i llàgrimes.

Pega'm, si vols. Crida'm. Insulta'm, si et quedes més a gust. Crida'm, no deixis de fer-ho si no vols. Pega'm, tan fort com puguis. Pateja'm, sí, a la cara, a la panxa; on t'agradi més. Perquè el foc que em crema per dins ja no pot cremar més, perquè el foc que em crema per dins no s'apagarà mai.
I mai t'estimaré...

Si em dons la mà, jo te la donaré.

Cançons que formen part del passat.
Però que fan somriure.
Avui i sempre.



A petició d'una persona, que em va demanar que expliqués com m'anava la vida per terres Gironines.. Avui ho deixaré en un clar i concís; DE PUTA MARE!
I a la pròxima, us explico...

VIVRE


tout est possible .. ou non?