Pega'm, si vols. Crida'm. Insulta'm, si et quedes més a gust. Crida'm, no deixis de fer-ho si no vols. Pega'm, tan fort com puguis. Pateja'm, sí, a la cara, a la panxa; on t'agradi més. Perquè el foc que em crema per dins ja no pot cremar més, perquè el foc que em crema per dins no s'apagarà mai.
I mai t'estimaré...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Una situació molt dura. No la demanis, no saps el mal que fa si et piquen de veritat.
ResponderEliminarNo val la pena sentir aquestes sensacions...
ResponderEliminarSi no l'estimaràs mai, potser que vagi desfilant abans de posar-se tan violentament insistent...
ResponderEliminarL'home encara és molt primari, no ho demanis mai el qeu dius..., senzillament deixa'l passar, però no li emanis violència en cotra teva...
ResponderEliminarDes del far una abraçada.
onatge
Tots ho hem pensat alguna vegada. No amb aquestes paraules, però tots ens hem deixat fer mal alguna vegada...
ResponderEliminarun petó Clara