Quan alguna cosa et passa però no saps el què… quan alguna cosa et passa i no saps perquè… Quan tens dies en que no estàs contenta, però tampoc trista; quan alguna cosa dins teu et fa estar en standby, alguna cosa dins teu et fa esperar a que passi quelcom diferent que et faci mirar la vida de cara i veure el que t’envolta d’un altre color;
I és que hi ha dies en que si ens poséssim un mirall al nostre davant no sabríem dir qui és la persona que s’hi reflexa, no podríem conèixer qui hi ha a l’altre cantó; hi ha dies que ens sembla que ens coneixem tant poc que fins i tot ens fa por, ens fem por.
Hi ha dies grisos, lletjos, freds, distants.. on tot ens sembla malament… Hi ha dies càlids, plens de llum i de color, on el sol brilla amb força… I tot ens sembla al•lucinant…
Però.. i quan tot t’és igual ? I quan no saps ni què penses ni que vols pensar?
Quan et sents tan sola i apagada, tan abandonada de tu mateixa, del teu propi amor, que no saps si et corre sang per les venes? quan no sents res, absolutament res… aleshores, què?




un regal de cançó...