És pensar que et coneixes i veure que no és així en absolut, que en realitat és tot el contrari, que ets una completa desconeguda per a tu mateixa, que no en saps res, de tu, i que pel que sembla, tots et veuen com tu mai t’has vist.
És pensar que vull, que vull i que vull, però que no puc, i no és no poder per no voler, és no poder per no ensortir-te’n, per no aconseguir-ho, per caure i no poder-te aixecar. És voler i no poder. I no poder..
És pensar que hi ha gent, allà, a l’altre cantó del vidre, que et volen donar la mà, que volen ser al teu costat.. I tu no els deixes, continues tancada a dins del vidre, tancada en tu mateixa, tancada en els teus errors, en els teus problemes, tancada en tot allò que no vols, que no pots, que no t’atreveixes a explicar.
És pensar que t’és igual; que tot t’és igual. Que si s’acaba tot ningú plorarà, i potser ni tan sols se'n adonaran.

És pensar...




Me’n vaig a perdre’m a Croàcia..

Totalment desconnectada del món…
Ja estem a Agost! I quin Juliol.. de bones i dolentes noticies, de finals d’alguna etapa i d’inicis d’alguna altra, de cançons, de balls, de festes, de somriures, de nous llocs, de vells records, de gent nova, de vells retrobaments, de llàgrimes, d’alegria...
I quin Agost! Avui s’acaba la festa major del meu poble, aquesta setmana busco pis per Girona (que m’està costant molt, tot s’ha de dir!), i dilluns cap a les terres de l’est.. Croàcia, Zagreb, Arzegobina, Sèrbia.. i anar fent!



L’estiu és per viure’l... sense pensar massa en el demà i sense viure pendent de l’ahir! L’Avui.. això és el que importa!
Espero que tots estigueu tenint unes boníssimes i merescudes vacances!