Et lleves.
Estas cansada tot i haver dormit vuit hores; es nota que no és el teu llit.
Obres la finestra; persiana amunt. I no saps com, però hi veus un edifici al davant. Aleshores, et preguntes. I ho entens. Ja no veus les muntanyes de davant de casa, ja no veus les vinyes a costat i costat: només l'edifici del davant.
Et dutxes, esmorzes, i surts al carrer.
Està plovent, però no sents l'olor d'herba mullada; no respires aquell aire fresc del Penedès.
Camines i tens botigues a cantó i cantó; gent, cotxes, busos i taxis. Camines i notes que no ets tu; que ets algú diferent. Millor, pitjor? Diferent.
I te'n adones que ja no estas a casa, que ja no ets la Clara del Penedès, que ara ets una Clara que viu sola, una Clara que viu a Girona; una Clara diferent.
Un parell o tres de setmanes sense dir-vos res; mudançes, amunt i avall, i enfeinada... la vie recommence.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Agafa-t'ho amb calma. Amb el temps acabaràs estimant la seves pedres velles, els seus racons. Girona te molt mala entrada pels de fora, però amb el temps t'atrapa i quan marxes l'acabes enyorant. Benvinguda a GRO, la meva ciutat.:)
ResponderEliminarÀnims guapa! De ben segur que en poc temps et trobaràs molt a gust a Girona. Un petó ben i ben gran!!
ResponderEliminarDe vegades la primera impressió no és bona, sobretot si véns d'un lloc molt estimat.
ResponderEliminarPerò ja veuràs que Girona t'agradarà molt.
Bona nit Clara.