i arriba un dia en que dius "vull ser feliç"; i aquí comença tot. però l'important no és dir-ho.. no, no. l'important és creure-s'ho; despertar-se al matí amb un somriure a la cara i disposada a enfrontar-te a tot, sense deixar que res ni ningú t'espatlli el dia. I així cada dia.
Portar-ho tot de la millor manera possible; no alterar-se, no cridar, no enfadar-se, no afectar-se, no exagerar, no transformar.. I això no significa tornar-se de pedra, ni molt menys; sinó canviar aquests mals pensaments en formes positives de pensar, en formes positives d'actuar i de fer, de parlar i de sentir.
I veure-li l'oportunitat a tot, i treure la força d'allà on la puguis treure; Perquè quan et proposes ser feliç, saps, trobes felicitat a tot arreu; allà on menys t'esperes, o en la persona que menys creies.
Quan et creus feliç tu canvies, però el teu voltant també.. O potser és la teva manera de veure les coses? La teva manera de palpar el que t'envolta.. no ho sé, però el fet és que quan tu et proposes millorar, tot al teu voltant t'ho fa més passable, més fàcil. Quan tu ets sents bé amb tu mateix, quan tu regales somriures i bon humor, quan tu ets feliç, al teu voltant es nota, la gent que t'estima ho veu, i això s'encomana. i tan si s'encomana..


I anar fent, així, perquè sí
i ser feliç, ingenu, innocent, boig o despreocupat
ser com vulguis ser


i que tan sols una cançó et pugui arrencar un somriure
tan sols una cançó.