Ets asseguda al banc quan comença a ploure. Estas rodejada d'arbres, flors i herba mullada, i gotes fines començen a caure damunt teu.
Portes els cascos posats i no sents com la pluja esquitxa el terra, però la notes sobre la teva pell, sobre el teu cabell, i t'agrada.
Tot i així, no plou a dins teu; ben bé al contrari.
Ets allà, sota la pluja, i dins teu, un sol radiant; a ritme de la música se t'escapen somriures que volen i es perden entre la pluja que cau cada cop més fort, somriures que recorden moments gravats en missatges de mòvil que llegeixes i aconsegueixes reviure com si estiguessin passant en aquell precís moment.
Missatges de nervis abans d'un gran viatge, missatges desitjan-te sort, missatges de penediments i d'agraïments, missatges per fer riure, missatges que fan mal. Missatges que diuen t'estimo... només un t'estimo; missatges que no s'oblidaràn.



I ets allà, sota la pluja
però dins teu brilla un sol radiant,
que no s'apaga.