és dur començar un any així... en menys de 12 hores, mil sentiments.
pip, pip, pip... et truquen de matinada; un accident de cotxe.
Un d'ells, el novio d'una amiga, mort.
L'altre, el millor amic d'una altra col·lega, a la uci.
No dorms, no pots...
Finalment, caus rendida.
Et despertes; un missatge.
L'àvia d'una altra amiga s'ha mort.
I penses.. "què som?"
S'ha girat la truita, i aquelles tres personetes que sempre m'agafaven quan queia, aquelles tres personetes que sempre m'aixugàven les llàgrimes.. ara, em necessiten.
He de ser les seves crosses; les he d'ajudar a caminar endavant.
Però, no puc evitar-ho.
Pensament, emocions, sentiments...
"Què som?" Fa mal i és inevitable viure sense saber la teva data de caducitat, sense saber quin dia tancaràs els ulls per sempre.. i no somiaràs. Perquè ja no hi seràs.
Avui no és un bon dia per terres gironines... avui no és un bon dia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Done'ls el suport que es mereixen. Això el món ho retorna amb escreix. Una abraçada a tots.
ResponderEliminarDeu n'hi do, Clara, deu n'hi do quines 12 hores. Què som? ja t'ho diré, què som: éssers que tenim l'oportunitat de fer coses... mentre ens deixin. No vull ser "agorero", però cal tenir sempre, sempre present que som absolutament finits. No per viure acollonits, no, sinó per viure conscients de... què som.
ResponderEliminarForça i ànims.