Ganes

Tenia ganes... Ganes de viure una vida que no era la seva. El cotxe estava passant just pel mig de la diagonal, i ella, des del seient del copilot, només feia que mirar i pensar en tot el que estava veient a l'altre cantó del vidre mullat. Feia un temps estrany, plovia pero al cel s'obríen clarianes de sol, un sol que li mostrava una Barcelona ataronjada i viva. Tenia ganes de perdre's per algun carreró estret i petit d'aquella enorme ciutat una tarda de dimecres. Tenia ganes de posar-se a cantar amb la primera persona que es trobés asseguda al terra tocant la guitarra. Tenia ganes de caminar sense saber on anar, sota la pluja, mullant-se la cara, notant el fred. Tenia ganes de rebre somriures i de somriure, de mirades desconegudes, de conèixer algú que li canviés la vida, que li fés tenir un nou argument, un de millor, per ser feliç.