miércoles, 28 de octubre de 2009
Por
[mira, no sé -li vaig dir- perdre algú sempre fa mal, sempre fot, és una cosa que vulguem o no mai acabem de païr perquè mai sabrem com podría haver acabat, perquè ho vam acabar perquè sí, amb la simple excusa de "és el millor pels dos" per mandra a no arreglar el que ens molesta.
Tens raó -va continuar l'altre- i tu, perquè vas voler-ho acabar? -em va preguntar.-
No ho sé i crec que no ho sabré mai -vaig dir- suposu que vull deixar de voler el que m'importa abans que el que m'importa em deixi de voler a mi. Por.]
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Aquesta por, té part important d'inseguretat. Però és clar que la inseguretat és nucli essencial de la por!
ResponderEliminarinseguretat i por.. quina diferència hi ha!? tot va lligat!
ResponderEliminarmerci per passar-te!
Conec mitja dotzena de persones que han fet (i dit) exactament el mateix.
ResponderEliminarVols tenir por? Vine'm a veure, vine.
ResponderEliminarte'n hauria de tenir, de por?
ResponderEliminarLa por és irracional, així que has de decidir tu si me'n tens o no... ara, tranquil·la que no vindré a buscar-te (de moment)
ResponderEliminar