domingo, 1 de noviembre de 2009

una veritat a mitges

















i si el tenia aprop ja no pensava en res més, ja no veia res més, ja no escoltava res més. només tenia ulls i boca per ell, i orelles, i mans... tot per ell. només la seva presència i un somni, un somni present i esperançat, un somni dificil però possible, un somni que s'esvaïa i tornava a aparèixer dia rere dia; això era l'únic que tenia, i la feia feliç. I res del que penséssin no l'importava, i tan se li fotia el que li digués tothom. Que ell no l'estimava, que ell no la volia! I qui havia dit que ella el volia a ell? és una mentida, és una veritat a mitges. només necessitava un somni. un somni on hi sigui ell. i ella. i esperança, molta esperança.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

idees