felicitat momentània

I.. no sé si us ha passat mai i, la veritat, poc m'importa, perquè... avui sóc, bé, estic en un moment de felicitat d'aquella que et tapa els ulls, les orelles i qualsevol cosa que et pugui fer desaquilibrar i et transporta en un món on tot, sí, tot, és asbolutament perfecte, on no hi ha mals, ni dolors, ni decepcións ni cap mena de sentiment que et pugui fer caure, res... avui només hi ha somriures, mirades d'optimisme i vitalitat, paraules amb força i valentia, i ganes de viure, sí! de menjar-me el món, i de no deixar que res ni ningú em faci canviar d'opinió, ni m'atabali amb problemes que ara mateix em són indiferents, ni em vulgui fer tocar de peus a terra... Que potser demà tindré una altra visió de la vida? Que potser demà tot haurà canviat?

... doncs, com bé deien, carpe diem!

i tu, somriu!