I mentre sonava aquella melodia ella s’anava despullant, s’anava quedant nua davant dels ulls d’ell, uns ulls oberts i esperançats, uns ulls enamorats de la vida, d’ella, de tot allò que veia i que encara li quedava per conèixer, uns ulls somrients, divertits. Peça per peça anaven caient lentament, primer una espatlla, després l’altre. Una cama, l’altre. Fins a quedar-se nua fins l’ànima, tota en els seus ulls, reflectida, neta, pura.
Ell la va agafar per les mans, ella, insegura, es va deixar portar. Al ritme de la música anaven ensopegant, rient, s’anaven besant, s’anaven estimant, i no volien deixar de fer-ho, no volien que aquella melodia que els embolcallava a través d’aquell CD de vinil deixés de sonar.
Ella, ell, i res més, només dos cossos fonent-se en un de sol, només dos ànimes compartint el mateix sentiment, la mateixa suor, el mateix èxtasi, només dos persones disposades a estimar-se.
Ell la va agafar per les mans, ella, insegura, es va deixar portar. Al ritme de la música anaven ensopegant, rient, s’anaven besant, s’anaven estimant, i no volien deixar de fer-ho, no volien que aquella melodia que els embolcallava a través d’aquell CD de vinil deixés de sonar.
Ella, ell, i res més, només dos cossos fonent-se en un de sol, només dos ànimes compartint el mateix sentiment, la mateixa suor, el mateix èxtasi, només dos persones disposades a estimar-se.
.
una cançó per estimar..
Són moments per viure'ls, per respirar-los i per recordar-los...
ResponderEliminarGràcies per la teva visita. Ens llegim!