Com una muntanya russa; Ara amunt, i ara avall... molt avall. Com una muntanya russa arribo a dalt de tot, crido d'eufòria, somric en ser-hi, i... al baixar arriba la part dolenta de l'atracció, quan se'm colapsa tot, quan tota l'eufòria es converteix en un crit d'horror, quan allò que veia tan clar dalt de tot se'm va fent borrós a mida que baixo.
Com una muntanya russa, sóc jo. I ara, la parada que sempre es fa dalt de tot comença a descendre...
[mals dies... no tots sempre poden ser bons.]
A vall també hi ha coses interessants, si no, no hi hauria submarinistes ni espeòlegs.
ResponderEliminarGaudeix del trajecte, encara que el tren vagi per una muntanya russa i acabi just on va començar.