300 anys de resistència

No sé si us ha passat mai, espero que sí. És una sensació única, espectacular. Estàs dreta, envoltada de 3.000 persones que, com tu, senten i viuen aquella música de la mateixa manera, que senten aquelles cançóns i, al igual que a tu, també se'ls hi posa la pell de gallina.
Sents la seva veu, com ressonen les paraules per tota la sala, per entre la gent, per tot el teu cos, per dins i per fora, i t'omple d'energia, i t'omple d'esperança, d'il·lusió.
Són paraules de força i de lluita, de ganes de vènçer, paraules que són transmeses amb tanta força que calen fons, molt fons, allà on tot es desboca, allà on comença tot.
Comença la guitarra, i amb aquella primera melodia ja saps que és la de "Sols el poble salva el poble", i junt amb aquest pensament un salt, i un altre, cada cop més alts. I junt amb aquest pensament sentiments i més sentiments, i crits, i paraules.
I junt amb aquest pensament, et tornen al cap les paraules que ressonen per entre la sala;
"fins a la victòria sempre".




http://www.youtube.com/watch?v=q8-3JkLNtWg