I notes que ho tens tot i no tens res, notes que el que tens s’esvaeix al teu davant, com s’escorre entre les mans, s’escorre com s’escorria la sorra fina del desert del Sàhara aquell 24 d’Agost del 2008. I notes com la vida passa pel teu davant i tu l’estires amb una corda, però ella té més força i t’empeny endavant tan si vols com si no vols, tan si plores com si rius, tan si ets feliç com infeliç. Ella t’estira i tu et deixes estirar, perquè contra la vida no s’hi pot anar.

I ho tens tot i no tens res, i somrius perquè t’agrada aquesta sensació; la sensació de que res et pertany, la sensació de que tot allò que creus tenir ho pots perdre, que a cada instant tot pot esdevenir o no pot esdevenir, tot pot ser o no ser, i que el que creus tenir t’ho has de guanyar cada dia perquè pot ser que en un obrir i tancar d’ulls se’t esvaeixi, s’escorri tot com la sorra fina del desert del Sàhara aquell 24 d’Agost.