No sé si mai heu tingut un temple. Nosaltres sí.
Un temple fet de fustes i ciment, un temple perdut entre arbres i plantes, un temple vigilat nit i dia per animals i flors: El nostre temple.

El temple on alguns ens hem emborraxa't per primer cop, on d'altres van fer el seu primer cigarro, on alguns han sentit per primera vegada algú al costat. El temple que guarda llàgrimes i somriures, el temple que guarda matins, tardes i nits junts; mil records, mil pensaments, mil sentiments, mil emocions.
El temple que guarda secrets inconfessables, que guarda petons i carícies, que guarda riures desenfrenats de divendres a la nit, dissabte al matí o diumenge a la tarda.
El temple on hem crescut, el temple on hem après; El temple on molts hem anat quan no sabiem on anar, quan estavem desesperats, quan necessitavem tranquilitat.
El temple que guarda baralles i reconciliacions, que guarda paraules dolentes però records d'abraçades i amistat, records de tots nosaltres, del que erem i el que som.

El temple que té escrit a les parets tot el que nosaltres pensavem i creiem, allò que veneravem i ens feiem nostra, allò que cantavem i creiem fermament, allò que pensavem, els partits que guanyavem, les ampolles que beviem, els fets que ens feien riure.



El temple; el nostre temple. Allà on ningú fingia, allà on tothom era com volia ser, allà on tothom pensava el que volia, deia i feia el que volia, sentia el que volia.
El temple on ara poses els peus i et rodeja, t'abraça, et fa pensar, recordar, sentir, emocionar-te.. El temple, el nostre temple. El nostre millor passat.