Mira al teu voltant, ho veus? I ara eixuga’t les llàgrimes. Estem constantment mirant al nostre voltant, comparant-nos amb els que ens envolten i, sovint, menyspreant-nos o creient que nosaltres mai no tindrem allò que volem. Sempre mirem als del nostre voltant, que estan enamorats, que han trobat la seva mitja taronja, que són feliços... si, feliços, quina paraula més bonica! I quan ens mirem a nosaltres mateixos ens diem que mai no trobarem ningú que ens vulgui, perquè fins al moment no hi ha hagut sort.
I ara és el moment, ara me’n adono que tothom, sí, tothom té una mitja taronja, tothom serà estimat i estimarà sempre que ho vulgui, tothom té una altre persona assignada, i només has d’esperar a que arribi el moment. Anar amb presses? Precipitar-se? Desesperar-se? Perquè? La vida és més bonica quan te la prens amb calma, quan no busques, només trobes, quan la vius sense pensar en coses que encara no han passat i ni saps si passarà, vivint l’ avui, pensant que algun dia, la sort, t’agafarà la mà.
La veritat és que no sé si realment penso així o simplement ha sigut el moment.. El cas és que així m'ha sortit, i així os ho deixo escrit aquí...
Apa!
No vi nadie alrededor
ResponderEliminarpero al mirarme a mi mismo
al mirar en mi interior,
por el agujero de un zapato
descubri bajo la suela
la mitad de una naranja
que desprendia tu olor...
Bona nit Clara.