martes, 8 de junio de 2010
Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.
Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.
Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.
Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'agrada passejar-me pel mig del bosc i escoltar els arbres, escoltar el vent,... Amb els meus nens, els toquem, els abracem,... Que bonic el post :)
ResponderEliminarM'agrada aquesta cançó... jo que no poso gairebé mai música al meu blog, un dia vaig posar aquesta cançó perquè m'agrada molt escoltar els arbres. Encara que no sé si sempre els sé entendre prou, depèn dels dies. :)
ResponderEliminarMolt gran el Feliu Ventura! La tasca dels que canten en català al País Valencià és doblement lloable, donat l'oblit descarat que pateixen i el seu complex entorn.
ResponderEliminar