Se senten millors. Se senten com Déus. Van pel món creient-se únics i poderosos, creient que res ni ningú els hi pot fer mal. Se senten millors. Se senten excitats. Van pel món posant a prova a tothom, jugant amb foc, sense por a cremar-se.
I em pregunto perquè, perquè veu decidir emmerdar-vos amb ella, perquè veu deixar en les seves mans tot el que teníeu, perquè veu deixar que s’apoderés de vosaltres, que us podrís per dins, que us mengés el cap. I encara em pregunto perquè... perquè us miro i no us dic res, perquè em sento impotent quan us la foteu davant meu, perquè no m’atreveixo a obrir-vos els ulls.
perquè, perquè no m'atraveixo a fer res davant de vosaltres i d'ella, de la p u t a droga.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un tema complicat aquest, sovint no serveix de gaire dir res, ja que no estan disposats a escoltar... però fa ràbia veure com les persoens es destrueixen, molta!
ResponderEliminarPotser perquè ets poruga o perquè no t'interessa prou, o les dues coses alhora, o...
ResponderEliminarL'altre dia parlava amb un noi enganxadíssim a la coca, ja sense amics i que la família no sap què fer amb ell (això darrer m'ho va dir un col·lega seu després). Crec que tenia 26 anys. Se'l veia tant maco, de tan bona pasta... Hi ha molts cors nobles que cauen, el problema de la bondat és que sovint no es pot deixar de donar la mà amb la innocència. I de vegades les òsties que els bons ens fotem són tant fortes que ens hi quedem. Veient-lo com hi anava de desesperat perquè compréssim mig gram, li vaig dir ben clar: "noi, ets molt bon nano i això t'ho he vist ràpid, però la coca acabarà amb tu, sap greu però què hi farem..." Feia pena, com un leprós a qui ningú vol aprop, com un gosset sense amo.
Ni una cosa ni l'altre, simplement em fot fàstic que els meus amics, els amics que sempre he tingut al costat, es fotin ratlles al meu davant, com a única solució per a passar-s'ho bé. I que començin un dissabte a la nit, continuin un diumenge a la tarda, i acabin un dimecres al vespre.
ResponderEliminarEm fot fàstic veure com després de fotre-se'n canvien totalment, com es creuen el centre del món, posant la seva puta pròpia vida en perill.
Em fot fàstic que em diguin, que sense ella ja no s'ho saben passar bé, i que per culpa de la merda droga la distància cada cop sigui més gran.
Fa temps que tinc la droga al meu abast, però mai n'he volgut.. Per ser poruga? Perquè no m'interessi? Potser perquè no la necessito..
Clara, pots provar a fer-los entrar en raó, però si no et fan cas, m'allunyaria d'aquesta gent...
ResponderEliminarUna abraçada!!
Fas bé en no consumir-ne, les drogues només s'haurien d'usar en cas de necessitat! Però quan els mires i no els dius res, i no fas res... No pot ser que no els diguis/facis res per por? O perquè no tinguis prou interès en dir-los-ho? Si jo veiés els meus amics d'aquesta manera no sé què faria tampoc, però preferiria que ells s'allunyéssin de mi "per corcó" que no pas haver-me'n d'allunyar jo per causa que ja no fossin cap persona interessant a causa del degradament propi dels drogadictes amb el temps.
ResponderEliminarQue tinguis sort. El meu consell és que no facis massa de mare, és a dir, que no els diguis/facis res per causa de desinterès; si no patiràs una barbaritat. Cadascú ha de ser amo del seu destí. Jo, però, no crec que fos capaç de fer això que t'aconsello i que crec que és el millor... (i el que pel que dius, ja fas (mirar-los i no dir/fer res (encara que no sàpigues perquè))) Jo seria un corcó fins que em deixéssin a mi o a elles xD
Molta sort!
La gent és creu molt valenta amb aquests temes i la veritat és que se li ha de tenir moooolt respecte. La droga fa molt de mal i destrossa no només al qui la pren sinó als que estan al seu voltant.
ResponderEliminarMillor faries allunyan-te d'aquest ambient. Ara, l'important és que tu ho tinguis molt clar. Sort Clara!
El cantant i compositor Antonio Vega (Nacha Pop) va fer una cançó que parlava de la seva addicció a la heroïna; és molt significativa.
ResponderEliminar"Y tú
no lo pienses más,
o te largas de una vez
o no vuelves nunca hacia atrás.
Se dejaba llevar,
se dejaba llevar por ti,
no esperaba jamás
y no espera sino es por ti,
nunca la oyes hablar,
solo habla contigo y nadie más,
nada puedes sufrir
que ella no sepa solucionar..."
Bona tarda Clara.
Ha de ser dur. Jo, que ja sóc grandet, mai he entrat en aquest món ni he sortit amb ningú que es drogués. No ho sé. Potser he tingut sort. Ànims, Clara, i fés allò que et dicti el cor. Un petó ben fort i fins aviat.
ResponderEliminar