Entre gent, alcohol i fum els seus ulls es van trobar, i sense paraules, sense ni obrir la boca, es van entendre. Al cap de cinc minuts els dos eren allà, darrera dels lavabos, entre dues sales de músiques diferents que feien que la música es barregés i formés un ritme estrany, una música que només entenien ells dos, que marcava el seu compàs, petó rere petó, tocant-se, sentint-se.
I enduts per la passió, i enduts pel moment, per l’alcohol i per l’ambient, es van deixar anar, tancant-se dins d’un lavabo i petonejant-se com si s’acabés el món, com si no hi hagués demà.
I dins d’aquell lavabo, dins d'aquells 4 metres quadrats es van fer l’amor, evitant cridar, gemegant lleugerament, mentre es sentien uns copets fluixos a la porta, uns cops que pels de fora passaven desapercebuts. Però no pels de dins.