M’encanten. M’encanten aquests imbècils que ho critiquen tot, que estan en contra de tothom, que es creuen més “guais” que ningú per pensar a contracorrent, tot i que després actuïn com la resta.
M’encanten. M’encanten els que demanen respecte per ells, els que demanen que els que vinguin de fora aprenguin la seva llengua, els que es creuen el centre del món.
No, no m’encanten. De fet, els odio. Els odio perquè són els que xerren, els que prediquen molt, els que tenen les idees molt clares davant dels altres però després, a casa, no foten res del que diuen.
Els odio perquè són els que demanen més respecte, els que es queixen més per tot, els que van en contra el món; però són uns intolerants. Exigeixen allò que no donen, i si no ho tenen, o arreglen tot amb un; “a prendre pel cul”.

Els odio perquè només saben criticar i criticar, només saben parlar i dir allò que està ben fet i el que no; però sabeu què? No mouen un puto dit per canviar-ho, no fan res; es queden asseguts allà on eren al principi, queixant-se sempre del mateix, com borregos estúpids que no saben fotre res. Només parlar. Paraules que se les endu el vent.