Dies..

A la xina fa un parell d'anys.

Hi ha dies en que et presentaries a l’aeroport, demanaries un bitllet i marxaries cap a qualsevol racó de món, sense importar-te on vas ni quan de temps t’hi passaràs.
Hi ha dies en que una sola cançó et recorda tota una muntanya de records que ni sabies que existien, que tenies amagats allà al fons de tots, una mica oblidats; et recorda bons i mals moments, et recorda experiències viscudes, i amb tot això et fa sentir ganes de tornar-les a viure, de tornar a ser tot allò que havies estat... Una cançó que et fa tenir ganes de sentir-te viva, de sentir que formes part d’aquest món, una cançó que et recorda que tu ets l’amo de la teva vida i les teves idees, i que pots fer-ne amb elles tot el que vulguis.

I avui és un d’aquests dies... Un dels dies en que només despertar obres les persianes i deixes passar la claror a traves de les cortines taronges que fan que tota la llum que entri a l’habitació sigui d’aquest color, encens l’ordinador i poses una cançó i, a l’atzar, sona aquella que et porta tants records, que et fa sentir tant bé... I aleshores, acompanyada d’aquella claror ataronjada i d’aquella melodia que va sonant de fons, et venen ganes de marxar, d’agafar un avió amb un destí desconegut i sentir-te viva.