el poder d'un somriure

El poder d’un somriure. De fet, de deu somriures; somriures d’innocència, de timidesa, d’esperança, d’il·lusió, de vida.
Mai havia pensat que m’agradaria tractar amb petits, sempre havia estat amb nens de més de deu anys amb els que m’hi entenia força bé i m’agradava estar-hi, però aquest any no va anar així.
Per sorteig, atzar, casualitat, destí em va tocar anar amb aquests deu petitons de la foto, amb aquestes deu mirades diferents, totes encuriosides i plenes de vida, totes innocents i plenes d’esperances, i ara me’n adono que no ho canviaria per res del món.
Poder passar dos hores a la setmana amb ells, aprendre d’ells, riure amb ells i parlar-los-hi, sabent que t’entenen més bé del que et penses, sabent que tenen una altra visió de la vida, una visió preciosa d’aquesta vida, és impressionant, fer-los-hi passar una bona estona i que et demostrin que t’estimen d’aquella manera tan seva és gratificant, i tot el que m’ensenyen és una sensació que no es pot explicar, és una altra manera d’entendre la vida.


Santa innocència...!