Tocada i enfonsada.
Avui és un dia en que tothom hauria d’estar feliç. Comença un nou any, noves emocions, noves experiències.. avui creixen les ganes de viure, avui tothom es proposa reptes per complir durant aquest nou any que comença, avui tothom somia com serà el 2010.
Però malgrat que avui tothom hauria d’estar feliç, hi ha persones que no tenen aquesta sort. De vegades la vida et tracta malament, et pega, et fot cops perquè te’n adonis que tot no és tan fàcil com respirar, que tot i que no t’ho sembli, al teu voltant les coses no són de color rosa i que la felicitat és pels afortunats.
Avui la vida m’ha volgut tombar, m’ha volgut fer caure, i ho ha aconseguit... Ha aconseguit fer-me’n adonar que les coses més senzilles són les que, al cap i a la fi, queden en la memòria, m’ha ensenyat que les persones que menys t’esperes són les que, quan no hi són, més trobes a faltar... M’ha ensenyat que estimo més del que em penso, sense saber-ho, sense voler-ho, però aquest cop la classe m’ha sortit cara, aprendre tot això m’ha valgut massa.
Tinc dos mesos per dir t’estimo, per dir “et trobaré a faltar”, per expressar tot el que fins ara mai he sabut dir. Em queden dos mesos... després tot s’haurà acabat.
Avui és un dia en que tothom hauria d’estar feliç. Comença un nou any, noves emocions, noves experiències.. avui creixen les ganes de viure, avui tothom es proposa reptes per complir durant aquest nou any que comença, avui tothom somia com serà el 2010.
Però malgrat que avui tothom hauria d’estar feliç, hi ha persones que no tenen aquesta sort. De vegades la vida et tracta malament, et pega, et fot cops perquè te’n adonis que tot no és tan fàcil com respirar, que tot i que no t’ho sembli, al teu voltant les coses no són de color rosa i que la felicitat és pels afortunats.
Avui la vida m’ha volgut tombar, m’ha volgut fer caure, i ho ha aconseguit... Ha aconseguit fer-me’n adonar que les coses més senzilles són les que, al cap i a la fi, queden en la memòria, m’ha ensenyat que les persones que menys t’esperes són les que, quan no hi són, més trobes a faltar... M’ha ensenyat que estimo més del que em penso, sense saber-ho, sense voler-ho, però aquest cop la classe m’ha sortit cara, aprendre tot això m’ha valgut massa.
Tinc dos mesos per dir t’estimo, per dir “et trobaré a faltar”, per expressar tot el que fins ara mai he sabut dir. Em queden dos mesos... després tot s’haurà acabat.
L'amor veritable no té data de caducitat ...
ResponderEliminarQuan jugues a vaixells si quedes tocada i enfonsada has de treure un altre cuirassat o algun portaavions i seguir navegant.
Bona nit Clara.
Hi ha vegades que no sé llegir entre línies i fico la pota.
ResponderEliminarBon dia Clara.
Intueixo que aquest post té relació amb el comentari que has deixat en el meu blog. Ànims per tu també, doncs, i molta força per qui més la necessita.
ResponderEliminarGràcies per haver passat,