Últimament crec que penso massa. Em passo els dies pensant i donant voltes a temes i preguntes que sorgeixen del no-res, causades per algun record passat, per algun fet present o per un pressentiment futur.
Estic passant per una d’aquelles temporades en que fas balanç de tot lo bo i dolent que regeix la teva vida, tot allò que val la pena conservar i allò que cal deixar lluny de tu, allò que cal modificar o deixar igual...
I quan acabes aquesta temporada, quan acabes de fer aquest petit “balanç” que et deixa totalment igual que com estaves al principi, és quan decideixes posar-te un nas de pallasso i prendre-t’ho tot amb més bon humor que de costum, deixar-te anar i no deixar que ningú t’amargui aquesta única oportunitat que tenim per somriure, aquesta única oportunitat que tenim per riure, somiar, estimar i desitjar.
I et sorprens perquè ho compleixes, perquè passes de tot i tothom qui et vulgui fer mal, i somrius, somrius passi el que passi.
I t’encanta.
Estic passant per una d’aquelles temporades en que fas balanç de tot lo bo i dolent que regeix la teva vida, tot allò que val la pena conservar i allò que cal deixar lluny de tu, allò que cal modificar o deixar igual...
I quan acabes aquesta temporada, quan acabes de fer aquest petit “balanç” que et deixa totalment igual que com estaves al principi, és quan decideixes posar-te un nas de pallasso i prendre-t’ho tot amb més bon humor que de costum, deixar-te anar i no deixar que ningú t’amargui aquesta única oportunitat que tenim per somriure, aquesta única oportunitat que tenim per riure, somiar, estimar i desitjar.
I et sorprens perquè ho compleixes, perquè passes de tot i tothom qui et vulgui fer mal, i somrius, somrius passi el que passi.
I t’encanta.
Síí. Sempre amb un somriure. No vegis com els descol·loca quan els engegues amb un bon somriure.
ResponderEliminarEl sentit de la vida és divertir-se, i si no pots, el de l'humor està de reserva. Ara, tampoc és qüestió d'anar rebent òsties i anar rient sempre... Tinc els meus dubtes sobre si forçar el benestar no és més perjudicial que beneficiós, a la llarga...
ResponderEliminarNo.. la qüestió no és anar rebent òsties i anar rient, és anar rebent òsties i passar de totes aquelles persones que t'aportin més coses dolentes que bones! És somriure i passar de tot, no deixar que res et faci mal... Forçar el benestar? Suposu que el forçes si realment et costa molt sudar de tot allò que et fa mal i deixar-ho de banda, i aleshores rius i somrius forçadament. Però si aconsegueixes passar i buscar noves persones o situacions positives i beneficionses per tu, somriure no costa res..
ResponderEliminar