Si pogués, ara mateix pujaria a la muntanya més alta i ho cridaria als quatre vents, deixant escrit a l’aire i al cel que la vida és pels valents, que la vida és una bogeria, un ball d’il·lusions.
Ara mateix cridaria que la vida és preciosa; sense motiu, i això és el que més m’agrada. Una alenada d’aire fresc; i de vida, vida...
Ara mateix cridaria que la vida és preciosa; sense motiu, i això és el que més m’agrada. Una alenada d’aire fresc; i de vida, vida...
Entro aquí per casualitat i em trobo amb aquest missatge pel d'optimisme. Aniré a dormir de gust avui!
ResponderEliminarDes del cel
ResponderEliminarvolant molt alt, com un ocell
veus al sol que s'amagava
i l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa més lentament ...
Bona nit Clara.
Nietzsche recomanava l'aire fresc per augmentar la vida :P
ResponderEliminarMola eh sentir-se viu, llàstima que d'aquí 70 anys ja no ens en sentirem tant xD